Gran film carregat d'emoció i emotivitat, tracta de persones desesperades, algunes que ho saben i d'altres que ho van descobrint. Té la mescla justa,com la de les bones receptes , de ritme i acció humana, amb un pessic de comèdia , i unes gotes de verd alemany . Els persontages són com de conte, sobretot Emma, tot gira al seu voltant i malgrat semblar una salvatge al prinicipi del film , és un tros de dona en tots els sentits. L'amor i l'amistat es van acomboiant durant tot el film i l'analogia entre el porc i l'home és per recordar. Commou el final per la seva cruesa i dolçor , fa plorar. També és remarcable el canvi que van patint els personatges a mesura que la peli arriba al mandongo final. Emma , salvatge i fera al principi , dolça i conscient de l'amor en majúscules al final. El venedor de cotxes malalt que valora els dinesr malgrat estar a les portes de la mort i que sap veure que ha tingut tota la sort per poder acabar la vida així al costat de Emma ...i mentre tots això va passant, una fotografia molt potent amb uns verds que fan que la peli sigui d'aquelles que no s'obliden. En algunes coses i salvant les distàncies em va recordar a les Invasions Bàrbares ( potser l'únic film que recordo que m'hagi fet plorar d'una manera raonable i creïble).
Gràcies Carles Bordes per la recomanació.
Gràcies Carles Bordes per la recomanació.
enllaços:
http://www.3xl.cat/p3xl/3xlItem.jsp?idint=2693&item=cartelle
http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?item=wcc_noticia&idint=13231
http://vini-vidi-filmi.blogspot.com/2008/01/la-suerte-de-emma.html
2 comentaris:
Jo recordo un film que et va fer plorar de manera "veritable": To kill a mockingbird, del Pulitzer Harper Lee (1960), amb un Robert Duvall que a mi també em va fer posar la pell de gallina i el cor quasi em rebenta el pit. Això debia ser cap al 1995 als cinemes Maldà. I m'enrecordo. M'enrecordo perquè vas anar-hi la mateixa setmana que jo, en aquells dies plens de màgia.
Et desitjo un Sant Jordi ple de sentiment i d'inquietuds literàries.
http://www.nitsenblanc.cat
bona memòria...quines tardes de sessió doble al Maldà, els dilluns .
salut
Publica un comentari a l'entrada