dissabte, 25 de desembre del 2010
divendres, 16 d’abril del 2010
A riure toca
Gran descoberta dels amics de Sueca, gràcies Tomàs.
El sergent de ferro
Manolico ferrer
Braveheart
Corvalent
PUlp fiction
Pop o rap
LA Galàxia sueca.
El sergent de ferro
Manolico ferrer
Braveheart
Corvalent
PUlp fiction
Pop o rap
LA Galàxia sueca.
Etiquetes de comentaris:
humor,
humor en valencià,
país valencià,
sueca,
videos humor
dilluns, 2 de febrer del 2009
EL TELEVISOR ESPATLLAT
El millor que pot passar ara per ara amb la tele ...que com sempre fa fàstic...
dimecres, 31 de desembre del 2008
Lou Dalfin i Occitània
Tenim la tendència a pensar que Occitània és morta, aquest video demostra que no , potser l'enemic o enemics són poderosos , però Occitània viu ¡¡¡¡¡
Etiquetes de comentaris:
Lou dalfin,
Oc,
occita,
occitània
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Tota una declaració d'intencions ...
Algú m'ha fet conèixer una d'aquelles cançons especials , senzilles i potents i que t'arriben ben endins. Aquest tipus de cançons s'identifiquen amb facilitat, semblen tan senzilles que quan les vols cantar en les estones més privades , se't fan complexes i elaborades....gràcies
divendres, 20 de juny del 2008
Miserables
Avui sento vergonya de pertànyer al col.lectiu de professors de secundària, després de comprovar com n'és de manipulable la gent, com n'és d'injusta, com n'és de miserable. Sento ganes de vomitar perquè algú(ns) han destrossat el meu múscul de la justíca i és dolorós , molt dolorós descobrir com l'egoïsme i l'egocentrisme d'alguns companys es converteix en l'arma de la injustícia, i potser sempre ha estat així.
Me'n vaig sense cap recança, amb la sensació d'haver fet bé la feina i amb el cor agre per haver-nos saltat ( i alguns ja porten molts punts) una norma bàsica , el professor , el mestre ha de ser un mirall i si aquest és el mirall en el què s'han de mirar alguns dels nostres protegits, millor que es quedin cecs.
Callo per no dir , us trobaré a faltar a alguns, vosaltres ja sabeu qui sou i als altres us desitjo que algú us pagui amb la mateixa medecina .
Salut
Me'n vaig sense cap recança, amb la sensació d'haver fet bé la feina i amb el cor agre per haver-nos saltat ( i alguns ja porten molts punts) una norma bàsica , el professor , el mestre ha de ser un mirall i si aquest és el mirall en el què s'han de mirar alguns dels nostres protegits, millor que es quedin cecs.
Callo per no dir , us trobaré a faltar a alguns, vosaltres ja sabeu qui sou i als altres us desitjo que algú us pagui amb la mateixa medecina .
Salut
Etiquetes de comentaris:
adeu,
avaluacions,
ies,
injustícia,
obligatòria,
secundària,
vomitar
dissabte, 10 de maig del 2008
Max , sota les estrelles del jazz
Com que em vaig saltar a Max te'l dono ara, que et transporti a deserts banyats de mar.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)