Antònia Font...coser i cantar

que dir dels Antònia...l'únic grup de pop del pais amb qualitat i personalitat que fa justícia al idem , sense complexos i amb tot el que cal per ser un grup de culte. Ara amb coser i cantar les lletres surreals i el pop desenfadat, amb l'ajut d'una filarmònica, arriben encara més amunt potser per trobar-ser amb l'astronauta rimador rus que porta katiuskes i que amb alegria saluda mentre rega els codonys.

uns bons llocs:
http://www.myspace.com/antoniafont
http://antoniafont.bloc.cat/
http://www.antoniafontoficial.com/

Wa yeah

Jo cant sa lluna i s´estrella, sa jungla i es bosc animat,es tren, es vaixell, s´avioneta i es teu submarí aquí aparcat.
Jo cant es cafè i sa galeta quan dius "tu podries ser meu".
Què sexi, què dolça i què freda, wa yeah!
Sa zebra que passa un semàfor i com se desmunta un bidet,
Cosmètics i Margaret Astor, ja se com s´escriu Juliette!!!
Jo cant sa rosa i es cactus i moltes més coses també,
Un llapis d´Ikea, un pistatxo, wa yeah!
Què divertit lo que escric quan estic avorrit,
Per exemple es teu cos, es jersei destenyit,
Es carrer blanc de sol,
Es meu cos a damunt (per exemple) es teu llit,
De penombra i llençols amb es termo espenyat,
Per exemple adormits.
Jo cant sa lluna i s´estrella, sa jungla i es bosc animat,
Es tren, es vaixell, s´avioneta i es teu submarí aquí aparcat.
Jo cant sa fruita vermella i quan acabi riuré.
Calàpets, nenúfars, princeses, wa yeah!

o cant sa lluna i s´estrella, sa jungla i es bosc animat,es tren, es vaixell, s´avioneta i es teu submarí aquí aparcat.
Jo cant es cafè i sa galeta quan dius "tu podries ser meu".
Què sexi, què dolça i què freda, wa yeah!
Sa zebra que passa un semàfor i com se desmunta un bidet,
Cosmètics i Margaret Astor, ja se com s´escriu Juliette!!!
Jo cant sa rosa i es cactus i moltes més coses també,
Un llapis d´Ikea, un pistatxo, wa yeah!
Què divertit lo que escric quan estic avorrit,
Per exemple es teu cos, es jersei destenyit,
Es carrer blanc de sol,
Es meu cos a damunt (per exemple) es teu llit,
De penombra i llençols amb es termo espenyat,
Per exemple adormits.
Jo cant sa lluna i s´estrella, sa jungla i es bosc animat,
Es tren, es vaixell, s´avioneta i es teu submarí aquí aparcat.
Jo cant sa fruita vermella i quan acabi riuré.
Calàpets, nenúfars, princeses, wa yeah!

un altre video: http://es.youtube.com/watch?v=aupQIOWndlw

Coral romput

Sempre que escolto el Cd em provoca emocions diferents sempre profundes , és la gran manera de dir Estellés que tenia l'enyorat Ovidi.Quanta sang que ens ve del Sud i quanta infàmia per a un país que agonitza per albuferes, rambles , plans , valls i muntanyes. La poesia té la virtud de generar en l'agònica claveguera europea.

Una troballa:


Una altra per escoltar al costat de billie holliday

I'd Rather Go Blind

Sempre m'ha semblat una gran cançó...coneixia la versió de la mateixa Etta James i la de KOKO Taylor. He trobat aquesta versió participada pel mític Dr John. La versió és intensa molt intensa , quan canten abraçats és un moment impagable .

Si podeu ...escolteu el directe de la James a Kansas City Rocks the House, una esplèndida gravació de la casa Chess records, és molt molt bo. Malgrat després evoluciones musicalment cap a musica més lleugera ...la base és la base.

Van the man

Com se sent en la mítica " the last waltz" quan acaba la gran versió de caravan ( amb Van a la veu i Robbie robertson a la guitarra i la resta de The Band per omplir i fer mítica la versió...), algú diu Van the man....sembla que sigui robbie....
Per si no us queda clar ...el millor escoltar-la i deixar-se ennuegar per l'energia que desprén. La resta de versions de caravan són més ensucrades ...més lentes...en cavi aquesta és energia pura.

I primer va ser el Blues...BB King

Quan un descobreix quina és la seua banda sonora vital i s'adona que té l'ànima ben negra ...i que potser és la reencarnació de Robert Jonhson , o la torna del tracte fet amb el diable en la mítica Crossroad Blues, llavors i només llavors saps quan blues pots tenir...
Despres d'haver-lo sentit tantes vegades en directe i haver-me emocionat amb les seves notes , una mostra del mal anomenat Rei del Blues, perquè és ben sabut que si el Blues hagués de ser un règim polític seria una utòpica república....

Un video només per a sibarites , una actuació mítica a la presó de Sing Sing el 1972



Un amb la cabra Brown

please please please

una cançó ben normaleta de la primera època del malparit james brown, només veure la performance que l'home fa se't queda gravada com una gran cançó...coses del cervell....un geni com si diguèssim. Covulsions i rock en estat pur pels que es pensen que han inventat alguna cosa. I el geni ja és mort.



o una altra per comparar

http://www.youtube.com/watch?v=GwbzpU9SRN4

Només 100 paraules

Bar la Pica

Un instant televisiu va marcar la meua infantesa: el President pujant la Pica d’Estats. Jo, un nen hipnotitzat per la caixeta, em feia sempre la mateixa pregunta: Què hi deu haver allà a dalt?. Uns anys més tard, l’únic pallarès viu, amb prou fama i mèrits per ingressar en la nòmina combustible de Madame Tussauds, el mític Trenat, em va aclarir el dubte: -Hi pugen perquè hi ha un bar. Podreu entendre que la meua vida va canviar des d’aquell mateix instant, finalment comprenia perquè el President i tot aquell estol de compatriotes, actuaven d’una manera tan il·lògica. Gràcies Trenat.

Una panificadora alemanya

Només un consell, si heu de comprar una panificadora alemanya, compreu-la a Alemanya. Jo després de molt regirar i remenar , vaig estar a punt de comprar-la ací. nHauria estat un gran error, al país germànic n'hi ha un be de Déu de màquines , allà qualsevol es fa el pa a casa i hi entenen un munt. Aquesta màquina que he comprat és el darrer model que ha sortit i a la meseta espanyola me'n cobraven 164€ més ports. Mirant webs alemanyes la veig d'oferta a 72€, sembla impossible tanta diferència ...doncs ja ho veieu .Suposo que com que ací les màquines no es venen tant com a Alemanya, doncs que la deixen en exclusiva a una empresa i aquesta hi carrega més del doble del preu oficial. Una imatge val més que mil paraules. La mítica Backmeister TOP EDITION