Quan escolto aquesta cançò em sento sanguini, vull dir que em fa bullir la sang i em transporta cap a escenaris increíbles per llunyants i urbans , em recorda l'època daurada de les meves obsessions i deliris més estupefaents. El gran poeta urbà m'atrapa com una teranyina vermella de sang englevada, vibrant i gotejant, amenaçadora teranyina que s'alimenta de la sang que brolla de les meves extremitats dolçament escapçades i em xucla com un forat negre reconvertit en aspiradora sanguínea.
The glory of love, might see you through Yeah, but now, now Glory of love, the glory of love The glory of love, might see you through Glory of love, ah, huh, huh, the glory of love Glory of love, glory of love Glory of love, now, glory of love, now Glory of love, now, now, now, glory of love Glory of love, give it to me now, glory of love see you through
Avui parlant dels forats negres m'he adonat que no sé res i que malgrat només saber-ne les pinzellades més superficials això ja ajuda a despertar la imaginació dels que t'escolten. Sempre he cregut que els propers grans avenços en ciència estaran íntimament lligats a humans imaginatius que hauran posat la imaginació al servei de la ciència. En la foto es veu com un forat negre absorveix i vampiritza una estrella....que romàntic. De fet el títol del post sorgeix davant la possibilitat de posar el nom de Black Hole a un combinat alcohòlic...en català caldria recolzar-se libidinosament sobre la barra i demanar un Forat negre...potser no és tant romàntic com sembla en anglès...però el toc escatològic ho compensa.
Pels més imaginatius barmans de l'hiperespai un video espectacular.
No deixen de sorprendre'm els intents, alguns ben intencionats , de crear una mítica pallaresa amb un noble com Hug Roger 3 i la seva cort d'extorquidors i bandits. El personatge segur que té dret a un enterrament i segur que humanament no era exclusivament un extorquidor que volia defensar els seus privilegis feudals, però d'això a que se'l propugni com a defensor d'una independència del Pallars des del punt de vista de la independència d'un estat modern , és una mica fer castells en l'aire. També cal tenir en compte que els pallaresos de l'època no eren pas tots súbdits del senyor Hug, sino que eren vassalls-extorquits d'un altre malparit de talla similar a la del malparit pallarès. Si mirem la història del Sobirà ...potser no ens queda més remei que tapar-nos el nas davant tanta misèria, tanta fam, tant cacic...si després de tot encara queda alguna cosa al Pallars que l'endogàmia, la fam, la migració forçada, no han pogut eliminar, si queda res per salvar, és perquè la gent del Pallars està molt curtida i sap que sempre poden venir temps pitjors. Visca la màfia.
Per passar els mals tràngols pallaresos d'un home del carrer ...un regal
Recordo haver anar a veure la peli al cinema de Rialp quan tenia 13 o 14 anys i que no vaig comprendre res de res ( subtitolada i musical) i suposo que debia ser un fracàs i que només alguns ilustrats del rock..jofre ..benji o algun altre van saber apreciar el gran film que és the last waltz .
Passen els anys i descobreixes Muddy Waters , Van Morrison , Dylan, Dr John, the Band ....i tot el santa sanctorum i t'adones que a més és una bona peli , que transmet i que té el que tenen les millors. Doncs res que us baixeu la peli a emule o bittorrent i a disfrutar que són dos dies.
Us deixo uns parell de mostretes....
i la gran posada de llarg del Blues de mans del gran Muddy Waters
que dir dels Antònia...l'únic grup de pop del pais amb qualitat i personalitat que fa justícia al idem , sense complexos i amb tot el que cal per ser un grup de culte. Ara amb coser i cantar les lletres surreals i el pop desenfadat, amb l'ajut d'una filarmònica, arriben encara més amunt potser per trobar-ser amb l'astronauta rimador rus que porta katiuskes i que amb alegria saluda mentre rega els codonys. uns bons llocs: http://www.myspace.com/antoniafont http://antoniafont.bloc.cat/ http://www.antoniafontoficial.com/
Wa yeah
Jo cant sa lluna i s´estrella,sa jungla i es bosc animat,es tren, es vaixell, s´avioneta i es teu submarí aquí aparcat. Jo cant es cafè i sa galetaquan dius "tu podries ser meu". Què sexi, què dolça i què freda, wa yeah! Sa zebra que passa un semàfor i com se desmunta un bidet, Cosmètics i Margaret Astor, ja se com s´escriu Juliette!!! Jo cant sa rosa i es cactus i moltes més coses també, Un llapis d´Ikea, un pistatxo, wa yeah! Què divertit lo que escric quan estic avorrit, Per exemple es teu cos, es jersei destenyit, Es carrer blanc de sol, Es meu cos a damunt (per exemple) es teu llit, De penombra i llençols amb es termo espenyat, Per exemple adormits. Jo cant sa lluna i s´estrella, sa jungla i es bosc animat, Es tren, es vaixell, s´avioneta i es teu submarí aquí aparcat. Jo cant sa fruita vermella i quan acabi riuré. Calàpets, nenúfars, princeses, wa yeah!
o cant sa lluna i s´estrella,sa jungla i es bosc animat,es tren, es vaixell, s´avioneta i es teu submarí aquí aparcat. Jo cant es cafè i sa galetaquan dius "tu podries ser meu". Què sexi, què dolça i què freda, wa yeah! Sa zebra que passa un semàfor i com se desmunta un bidet, Cosmètics i Margaret Astor, ja se com s´escriu Juliette!!! Jo cant sa rosa i es cactus i moltes més coses també, Un llapis d´Ikea, un pistatxo, wa yeah! Què divertit lo que escric quan estic avorrit, Per exemple es teu cos, es jersei destenyit, Es carrer blanc de sol, Es meu cos a damunt (per exemple) es teu llit, De penombra i llençols amb es termo espenyat, Per exemple adormits. Jo cant sa lluna i s´estrella, sa jungla i es bosc animat, Es tren, es vaixell, s´avioneta i es teu submarí aquí aparcat. Jo cant sa fruita vermella i quan acabi riuré. Calàpets, nenúfars, princeses, wa yeah!
un altre video:http://es.youtube.com/watch?v=aupQIOWndlw
Sempre que escolto el Cd em provoca emocions diferents sempre profundes , és la gran manera de dir Estellés que tenia l'enyorat Ovidi.Quanta sang que ens ve del Sud i quanta infàmia per a un país que agonitza per albuferes, rambles , plans , valls i muntanyes. La poesia té la virtud de generar en l'agònica claveguera europea.
Una troballa:
Una altra per escoltar al costat de billie holliday
Sempre m'ha semblat una gran cançó...coneixia la versió de la mateixa Etta James i la de KOKO Taylor. He trobat aquesta versió participada pel mític Dr John. La versió és intensa molt intensa , quan canten abraçats és un moment impagable .
Si podeu ...escolteu el directe de la James a Kansas City Rocks the House, una esplèndida gravació de la casa Chess records, és molt molt bo. Malgrat després evoluciones musicalment cap a musica més lleugera ...la base és la base.
Com se sent en la mítica " the last waltz" quan acaba la gran versió de caravan ( amb Van a la veu i Robbie robertson a la guitarra i la resta de The Band per omplir i fer mítica la versió...), algú diu Van the man....sembla que sigui robbie.... Per si no us queda clar ...el millor escoltar-la i deixar-se ennuegar per l'energia que desprén. La resta de versions de caravan són més ensucrades ...més lentes...en cavi aquesta és energia pura.
Quan un descobreix quina és la seua banda sonora vital i s'adona que té l'ànima ben negra ...i que potser és la reencarnació de Robert Jonhson , o la torna del tracte fet amb el diable en la mítica Crossroad Blues, llavors i només llavors saps quan blues pots tenir... Despres d'haver-lo sentit tantes vegades en directe i haver-me emocionat amb les seves notes , una mostra del mal anomenat Rei del Blues, perquè és ben sabut que si el Blues hagués de ser un règim polític seria una utòpica república....
Un video només per a sibarites , una actuació mítica a la presó de Sing Sing el 1972
una cançó ben normaleta de la primera època del malparit james brown, només veure la performance que l'home fa se't queda gravada com una gran cançó...coses del cervell....un geni com si diguèssim. Covulsions i rock en estat pur pels que es pensen que han inventat alguna cosa. I el geni ja és mort.
Un instant televisiu va marcar la meua infantesa: el President pujant la Pica d’Estats. Jo, un nen hipnotitzat per la caixeta, em feia sempre la mateixa pregunta: Què hi deu haver allà a dalt?. Uns anys més tard, l’únic pallarès viu, amb prou fama i mèrits per ingressar en la nòmina combustible de Madame Tussauds, el mític Trenat, em va aclarir el dubte: -Hi pugen perquè hi ha un bar. Podreu entendre que la meua vida va canviar des d’aquell mateix instant, finalment comprenia perquè el President i tot aquell estol de compatriotes, actuaven d’una manera tan il·lògica. Gràcies Trenat.
Només un consell, si heu de comprar una panificadora alemanya, compreu-la a Alemanya. Jo després de molt regirar i remenar , vaig estar a punt de comprar-la ací. nHauria estat un gran error, al país germànic n'hi ha un be de Déu de màquines , allà qualsevol es fa el pa a casa i hi entenen un munt. Aquesta màquina que he comprat és el darrer model que ha sortit i a la meseta espanyola me'n cobraven 164€ més ports. Mirant webs alemanyes la veig d'oferta a 72€, sembla impossible tanta diferència ...doncs ja ho veieu .Suposo que com que ací les màquines no es venen tant com a Alemanya, doncs que la deixen en exclusiva a una empresa i aquesta hi carrega més del doble del preu oficial. Una imatge val més que mil paraules. La mítica Backmeister TOP EDITION
L'enllaç de la peli és : http://www.breakingandentering-movie.com/index2.html nota :6.5 Comentari: vista en sistema divx, el film intenta arribar-te amb estratègies conegudes i resultones,...parella amb problemes, nena autista , diàlegs atractius, una mica de drama polític balcànic ....fumet que diria un amic fumeta. Personalment m'ha interessat fins més enllà de la meitat, allà el film gira i els personatges viren violentament i tot i que sembla que ens donaran una sorpresa que ens farà xalar del film... res de res ...fan l'esforç per tornar després a la pau i la tranquilitat segura de la classe mitja-alta britànica. Els actors ...fluixets tret de la Binoche que tot ho fa bé , aquí no està especialment brillant. El final ....el pitjor de tot, acomodatici i moralista com pocs, deceb i no convenç.
Hauria de justificar el títol del blog , particulars egocèntrics, i ho faré sense cap dubte... ho faré. En una lectura de Bertrand Russel , el grandíssim matemàtic i filòsof, del llibre El coneixement humà ( Ed 62), hi apareix aquesta referència ...particulars egocèntrics i el que hi posa encara és més sorprenent, ... diu dels particulars egocèntrics que són les paraules que varien el seu significat segons qui les utilitza i ( el que és més fort..) i segons la seva posició en l'espai i en el temps.Les quatre paraules fonamentals de la categoria , particulars egocèntrics , són jo , això, ara i aquí. Penseu-hi. Per escoltar Paolo Conte.
