Lou Dalfin i Occitània

Tenim la tendència a pensar que Occitània és morta, aquest video demostra que no , potser l'enemic o enemics són poderosos , però Occitània viu ¡¡¡¡¡

Tota una declaració d'intencions ...

Algú m'ha fet conèixer una d'aquelles cançons especials , senzilles i potents i que t'arriben ben endins. Aquest tipus de cançons s'identifiquen amb facilitat, semblen tan senzilles que quan les vols cantar en les estones més privades , se't fan complexes i elaborades....gràcies

Miserables

Avui sento vergonya de pertànyer al col.lectiu de professors de secundària, després de comprovar com n'és de manipulable la gent, com n'és d'injusta, com n'és de miserable. Sento ganes de vomitar perquè algú(ns) han destrossat el meu múscul de la justíca i és dolorós , molt dolorós descobrir com l'egoïsme i l'egocentrisme d'alguns companys es converteix en l'arma de la injustícia, i potser sempre ha estat així.

Me'n vaig sense cap recança, amb la sensació d'haver fet bé la feina i amb el cor agre per haver-nos saltat ( i alguns ja porten molts punts) una norma bàsica , el professor , el mestre ha de ser un mirall i si aquest és el mirall en el què s'han de mirar alguns dels nostres protegits, millor que es quedin cecs.

Callo per no dir , us trobaré a faltar a alguns, vosaltres ja sabeu qui sou i als altres us desitjo que algú us pagui amb la mateixa medecina .

Salut

Max , sota les estrelles del jazz

Com que em vaig saltar a Max te'l dono ara, que et transporti a deserts banyats de mar.

Jugant a lladres

Un muntatge personal per provar coses. Experimentar amb informació , la carn va cara.
Una cançoneta bonica del Narcís Perich en acústic.

Come mi vuoi

Gran cançó , hi ha alguna versió en directe que fa estremir , us deixo el que he trobat a youtube. Si busqueu a emule trobareu les versions en viu. No n'hi ha moltes de cançons que arribin tan endins.


la lletra :

Come mi vuoi…

cosa mi dai,

dove mi porti tu…?…

mi piacerai…

mi capirai…

sai come prendermi?…?…?…



Dammi un sandwich e un po’d’indecenza

e una musica turca anche lei

metti forte che riempia la stanza

d’incantesimi e spari e petardi

eh… come mi vuoi?…

…che si senta anche il pullman perduto

una volta lontana da qui

e l’odore di spezie che ha il buio

con noi due dentro al buio abbracciati

eh… come mi vuoi ?…

…

How do you want me, what do you give me,

where do you drag me ?

Come mi vuoi ? Cosa mi dai ?

Dove mi porti tu ?

Take a sandwich and my indecent charm

hear a music, ehi, what do you think ?

Swingin’ swingin’ see:

this room is flying

through the sorceries, firework and sbanger

man, this is your world…

Dammi un sandwich…

Més Paolo Conte

Mai no em canso d'escoltar-te, sempre em dones el màxim de tu , t'entenc. Si ella sabès que els versos que de vegades canta són teus, potser llavors estaria al teu abast.

Emmas Glück

Gran film carregat d'emoció i emotivitat, tracta de persones desesperades, algunes que ho saben i d'altres que ho van descobrint. Té la mescla justa,com la de les bones receptes , de ritme i acció humana, amb un pessic de comèdia , i unes gotes de verd alemany . Els persontages són com de conte, sobretot Emma, tot gira al seu voltant i malgrat semblar una salvatge al prinicipi del film , és un tros de dona en tots els sentits. L'amor i l'amistat es van acomboiant durant tot el film i l'analogia entre el porc i l'home és per recordar. Commou el final per la seva cruesa i dolçor , fa plorar. També és remarcable el canvi que van patint els personatges a mesura que la peli arriba al mandongo final. Emma , salvatge i fera al principi , dolça i conscient de l'amor en majúscules al final. El venedor de cotxes malalt que valora els dinesr malgrat estar a les portes de la mort i que sap veure que ha tingut tota la sort per poder acabar la vida així al costat de Emma ...i mentre tots això va passant, una fotografia molt potent amb uns verds que fan que la peli sigui d'aquelles que no s'obliden. En algunes coses i salvant les distàncies em va recordar a les Invasions Bàrbares ( potser l'únic film que recordo que m'hagi fet plorar d'una manera raonable i creïble).
Gràcies Carles Bordes per la recomanació.

enllaços:

http://www.3xl.cat/p3xl/3xlItem.jsp?idint=2693&item=cartelle
http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?item=wcc_noticia&idint=13231
http://vini-vidi-filmi.blogspot.com/2008/01/la-suerte-de-emma.html

Heart of gold

El mínim que puc fer avui és recordar algú que ja no hi és, que ha mort per una negligència mèdica amb 43 anys. D'ell només us puc dir que era un boig, un boig de la família i de l'amistat, un boig sense remei que sempre trepussava amb la mateixa pedra, estimar sense aturador els seus.
Toni, aquesta cançó de Neil young és per tu.

El pelaran

Només he estat un dia al USA i malgrat sertir-me maltractat per una policia de frontera i un sistema de control de fronteres propi de paranoics, el país m'atreu molt.Potser hi hauria de viure per saber si només és un miratge fílmic que em condiciona o per contra el país val del tot la pena, vull dir la seva gent i el que allà hi podria aprendre, específicament.

Obama serà el proper president, però el pelaran, semblarà que han estat uns morets o un boig , però el pelaran, ja fa dies que ho he vist clar. Qui ho farà? ...doncs els de sempre, els micos que els sembla que dominen la Terra. Benèits. Beneïts micos.